Tot el què es pot fer per millorar els resultats en els buscadors té un nom en anglès: Search Engine Optimization (SEO), que traduït seria optimització de resultats a buscadors.
Hi ha empreses que es dediquen a “arreglar” webs per millorar els resultats a buscadors però no cal gastar-s’hi diners si es tenen un parell de coses clares:
Arxivat sota General
Segur que és per allò, un altre cop, de la percepció selectiva, però a mi em fa l’efecte que les paraules que s’estan utilitzant per explicar el que ha passat a Noruega i el que havia passat abans a Espanya o a Londres o als Estats Units no són les mateixes.
Un és un desequilibrat i els altres eren uns fanàtics terroristes. Com si fossin dues coses diferents. A mi em sembla que una persona que assassina un munt de gent amagat darrera unes idees sempre és un desequilibrat fanàtic terrorista. No és una cosa o l’altra, és totes dues coses a l’hora, vingui d’on vingui i sigui qui sigui.
Hi ha uns quants articles que intenten explicar perquè s’estan utilitzant paraules diferents per explicar una mateixa cosa:
Se busca artificiero de palabras, de Ramón Lobo al blog Aguas Internacionales.
Anders Breivik: asesino sin más adjetivos, de Boris Johnson, alcalde de Londres, al Daily Telegraph, traduït a Presseurope.
The news coverage of the Norway mass-killings was fact-free conjecture, de Charlie Brooker a The Guardian.
Arxivat sota General
Ahir, per La 2 de Televisió Espanyola, vaig veure un documental sobre Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau i impulsor dels microcrèdits. Era un documental molt crític que l’acusava de no destinar tots els diners que rebia a la concessió de microcrèdits i d’intentar evitar pagar impostos de manera fraudulenta. També s’explicaven algunes històries de persones que havien obtingut un microcrèdit, tant del banc del Yunus, Grameen Bank, com de d’altres, que els havien posat en una situació desesperada, havent de vendre’s fins i tot la casa per poder pagar.
No em posaré a analitzar la bondat o maldat del sistema de microcrèdits, només és que una de les persones que eren entrevistades, un investigador de no recordo quin centre de recerca del Regne Unit, va dir que la pobresa no es podía erradicar i es va quedar tan ample.
De cop el meu cervell va començar a dir que no, que no tenia raó i que hi havia d’haver una manera (jo és que sóc optimista de mena, vès!). I vaig començar a donar voltes a la cosa. Fins que vaig acabar amb les tres paraules del títol: solidaritat, caritat i justícia.
Arxivat sota General
No fa gaire vaig acompanyar una amiga a l’FNAC a buscar un llibre per aprendre àrab. No ho hauria d’haver fet: ella va sortir sense el seu llibre i jo amb quatre.
Un dels que em vaig comprar era una edició de Rocabolsillo en castellà de la primera novela d’Anne Holt, a preu de butxaca però amb les tapes dures. No n’havia llegit cap de llibre d’ella, però n’havia sentit a parlar i ja en tenia ganes. A més, jo llegeixo per viatjar i a Noruega no hi he estat mai, ni des del paper ni de veritat.
La diosa ciega és el primer llibre que va publicar Anne Holt després d’haver-se dedicat a altres coses, com ara a ser periodista, advocada i ministra de justícia de Noruega. És de 1993 i després n’ha escrit uns quants més. Els autors de novel·la negra acostumen a crear un personatje principal que els acompanya, com a mínim, durant una temporada, i és millor començar amb el primer, que si no t’emboliques.
Arxivat sota Llibres / Libros
Doncs no sempre. No cal que tothom tingui un blog. Però hi ha moments i circumstàncies a la vida en què tenir un blog pot ser una bona idea.
En el meu cas, vaig decidir crear finalment el blog després d’estar una bona estona intentant convèncer una amiga meva que ho fes. Després del discurs apassionat que vaig fer-li sobre les bondats de tenir un blog, vaig pensar que potser que m’apliqués el cuento i tirés pel dret, que alguna cosa bona en sortiria.
Arxivat sota General
