“La diosa ciega” d’Anne Holt

No fa gaire vaig acompanyar una amiga a l’FNAC a buscar un llibre per aprendre àrab. No ho hauria d’haver fet: ella va sortir sense el seu llibre i jo amb quatre.

Un dels que em vaig comprar era una edició de Rocabolsillo en castellà de la primera novela d’Anne Holt, a preu de butxaca però amb les tapes dures. No n’havia llegit cap de llibre d’ella, però n’havia sentit a parlar i ja en tenia ganes. A més, jo llegeixo per viatjar i a Noruega no hi he estat mai, ni des del paper ni de veritat.

La diosa ciega és el primer llibre que va publicar Anne Holt després d’haver-se dedicat a altres coses, com ara a ser periodista, advocada i ministra de justícia de Noruega. És de 1993 i després n’ha escrit uns quants més. Els autors de novel·la negra acostumen a crear un personatje principal que els acompanya, com a mínim, durant una temporada, i és millor començar amb el primer, que si no t’emboliques.

Així doncs, agafo el llibre. A la contraportada, que jo sempre llegeixo, hi diu que una tal Hanne Wilhelmsen, amb els seus companys Hakon Sand (a Hakon li falta una rodoneta damunt però no la trobo al meu ordinador), Billy T i Karen Borg, investiga una sèrie de crims mentre amaga un tema personal. Mentida!. El Hakon Sand és una mena de fiscal que a Noruega tenen adscrits a unitats de la policia, però no és ben bé un company en el sentit que no és un igual sinó més aviat un superior. El Billy T treballa a la secció de narcòtics i no a la d’homicidis i la Karen Borg és advocada i testimoni d’un dels crims però ni de llarg és companya de la Hanne. Val, aquesta és una edició barata i no es preocupen gaire dels detalls, però a mi em va molestar que semblés que ni ho intentaven.

La cosa que diuen que amaga la Hanne és que la seva parella és una dona. Però ella no se n’amaga pas! Només que no parla de la seva vida privada, de res de la seva privada, amb els companys. Se n’amagaria si algun company li parlés de la seva vida privada i ella no li correspongués amb la seva part. Però és que cap d’ells no explica res als altres de la seva privada. Em molesta que donin a entendre que el fet de ser lesbiana sigui susceptible de ser amagat. Que no dic que algunes persones no se n’hagin d’amagar per por a la discriminació o a altres coses pitjors, només que en aquest cas, en aquest llibre, és irrellevant que la seva parella sigui una dona o un home, i, per tant, no calia posar-ho a la contracoberta com si fos una intriga més.

Dit això, i entrant en matèria, el llibre té unes quantes coses molt interessants. Per una banda, una trama complexa i ben construida i la capacitat de mantenir la intriga sense ennervar el lector. Es que moltes vegades les noveles negres estiren tant la cosa que sembla que juguin al gat i a la rata sense sentit. En aquest cas, l’autora ha sabut matenir la intriga a base d’explicar molt bé com funciona una investigació en una comissaria noruega i els procediments que s’han de seguir. Així, la investigació és lenta, però com que respon a una necessitat objectiva no posa nerviosa que vagi a poc a poc. A més, la trama és tan complexa que és ben bé normal que vagin a trompicons. La cosa comença amb un camellet de poca monta que assassina algú per encarrec, segueix emmerdant uns quants advocats i acaba amb la dimissió d’un polític. No patiu que podeu llegir el llibre que seguirà sent interessant, no us he dit res, encara, que el destrossi.

L’altra cosa que m’ha agradat és que els personatges són persones peculiars. M’agraden els personatges peculiars però sempre que semblin reals, possibles. I aquests són molt humans, m’han caigut tots bé, que no és que sigui una cosa bona ni dolenta, només que m’han caigut bé i això fa que vulgui llegir la resta de llibres…

El desenllaç és sorprenent perquè, com a mínim jo, em vaig passar mitja novel·la pensant que un dels culpables era un personatge en concret i al final resulta que no. S’ho fa venir bé i sap mantenir la incògnita com perquè aquest gir innesperat no sigui forçat.

L’Anne Holt té una prosa fàcil, sense floritures, molt de cara a l’idea, que s’adiu molt amb la mena d’històries que explica i amb els personatges que hi apareixen. Al mateix temps, se li nota el sentit de l’humor i tant en la veu del narrador com en algunes coses que fa dir als seus personatges li surt una ironia fina i subtil que fa baixar molt bé el text.

És un llibre que es pot llegir a la platja, sempre que no sigui una platja urbana plena de nens jugant i d’adolescents cridant. Si tens la sort d’anar-te’n a una cala deserta, endavant, més que res perquè si és el primer que llegeixes necessitaràs concentrar-te una mica per entendre qui fa què en una investigació a Noruega.

1 comentario

Archivado bajo Llibres / Libros

Una respuesta a ““La diosa ciega” d’Anne Holt

  1. Pingback: Lecturas negras | Maite Uró

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s