Solidaritat, caritat i justícia

Ahir, per La 2 de Televisió Espanyola, vaig veure un documental sobre Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau i impulsor dels microcrèdits. Era un documental molt crític que l’acusava de no destinar tots els diners que rebia a la concessió de microcrèdits i d’intentar evitar pagar impostos de manera fraudulenta. També s’explicaven algunes històries de persones que havien obtingut un microcrèdit, tant del banc del Yunus, Grameen Bank, com de d’altres, que els havien posat en una situació desesperada, havent de vendre’s fins i tot la casa per poder pagar.

No em posaré a analitzar la bondat o maldat del sistema de microcrèdits, només és que una de les persones que eren entrevistades, un investigador de no recordo quin centre de recerca del Regne Unit, va dir que la pobresa no es podía erradicar i es va quedar tan ample.

De cop el meu cervell va començar a dir que no, que no tenia raó i que hi havia d’haver una manera (jo és que sóc optimista de mena, vès!). I vaig començar a donar voltes a la cosa. Fins que vaig acabar amb les tres paraules del títol: solidaritat, caritat i justícia.

Les paraules són perilloses perquè es presten a interpretacions. Per molt que hi hagi diccionaris que te’n donin definicions, sempre hi ha matisos i contextos, que no surten al diccionari que varien de persona a persona.

Comencem per les definicions (totes surten del DIEC):

solidaritat

f. [LC] Entera comunitat d’interessos i responsabilitats.
f. [LC] Fet d’ésser solidari o solidaris.

caritat

f. [LC] [RE] Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a si mateix i el proïsme per l’amor de Déu. La caritat cristiana. Esperit de caritat. Obres de caritat.
f. [LC] [RE] [FS] Amor compassiu al proïsme.
f. [LC] [RE] [FS] Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. No perdona res: és un home sense caritat.
f. [LC] Beneficència envers els pobres. Fer caritat. Junta de caritat.
f. [LC] Almoina . Demanar caritat. Viure de caritats.

justícia

f. [LC] [RE] [FS] Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret. Practicar la justícia. Obrava sempre segons la justícia. Això és de justícia.
f. [LC] [DR] Allò que s’ha de fer segons dret i raó. Fer justícia. Cal fer justícia a les seves virtuts, cal reconèixer-les.
f. [LC] [DR] Qualitat d’allò que és fet amb equitat. La justícia de la meva petició. La justícia d’una causa.
 [SO] [FS] justícia social Concepte de justícia que incorpora el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.

He eliminat algunes de les acepcions, però el quit de la qüestió és el que es veu.

Des que treballo en el sector de les ONGs que tinc un problema amb les paraules aquestes. Per mi, la solidaritat és una actitud vital, una manera d’entendre el món, que parteix del concepte justícia, sobretot on diu “donar a cadescú el que li pertany”. Parteixo del principi que tots els éssers humans som essencialment iguals: pensem, sentim, parlem, somniem, estimem… Després hi ha tot un seguit de peculiaritats que ho fan tot molt més interessant, però en essència som iguals. Partint d’aquí, crec que tots ens mereixem una vida digna, segura, en pau. I aquí és on entra la solidaritat, això de la comunitat d’interessos i responsabilitats. Així, la solidaritat no és només donar diners a una ONG, per exemple, ser solidari de veritat vol dir assumir que contribuir al benestar de les persones, dels éssers humans, no és una opció, és una responsabilitat que tenim tots. No és compartir el que et sobra, és etendre que la resta d’éssers humans tenen el mateix dret que tu a tenir el que tens i a viure com vius. Per tant, facis el que facis, donis el que donis, no ho fas per pena o compassió o el que sigui, ho fas perquè és de justícia.

I quin problema tinc amb la caritat? Si et fixes amb la definició no sembla pas que sigui una cosa dolenta, de fet, no ho és pas del tot. Diu la definició que la caritat és estimar als altres i ser generós en els judicis que en fas. I estimar està bé i la generositat també. El problema que és pot estimar a algú que creus que és menys que tu i es pot ser generós per llàstima. La caritat no té la igualtat i la justícia en el seu centre. És una altra cosa. No diu per enlloc que siguis responsable de res.

I tornem a allò de que la pobresa no es pot erradicar. Mentre no assumim que nosaltres, els ciutadans i ciutadanes del món occidental, tenim una responsabilitat envers la resta de persones del món, o sigui, siguem solidaris de veritat enlloc de fer caritat, només posarem pedassos a la pobresa. I així segur que no l’erradiquem pas.

Però en qualsevol cas, és important entendre que ser solidari no és donar diners o temps, és entendre que tots som reponsables els uns dels altres, és tractar totes les persones amb respecte, és posar-nos a la pell de l’altre, és parlar pel que no té veu… És creure’s de veritat que la pobresa de l’altre és la meva pobresa també.

Deja un comentario

Archivado bajo General

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s