15 d’octubre: Ocupem les places del món

Demà hi ha convocades manifestacions arreu del món per demanar diverses coses resumides totes elles en més i millor democràcia. La democracia és el govern del poble.

Durant molt temps hem estat convençuts que vivíem en una democràcia i n’estàvem orgullosos. Pero últimament cada vegada era més evident que les coses no anaven com haurien d’anar.

Ara hauria de dir alguna cosa sobre la respresentació política, la legitimitat, els mercats i el kapital (sí, escrit amb k, perquè no sé perquè la k té més potència que la c), la igualtat, la distribució de la riquesa, la participació… Hauria de fer una anàlisis de totes les coses que anaven malament i dir per què i oferir solucions, però no ho faré perquè no en sé prou. Jo tinc una opinió sobre les coses però no la sabria argumentar prou bé perquè la majoria d’opinions que tinc tenen més a veure amb les meves emocions i intuicions que amb una reflexió profunda i documentada. Així que no.

Avui només vull explicar perquè jo demà aniré a la manifestació.

A mi no m’agraden les assemblees. Bé, el que a mi no m’agrada és participar en assemblees, que és diferent. L’existència d’assemblees sí que m’agrada, però participar-hi no. És que a mi m’agrada molt parlar i en una assemblea em passa que o bé parlo massa i la resta de gent m’agafa tirria, amb raó, o bé em quedo amb les ganes de parlar i llavors jo agafo tirria a tothom, aquest cop sense tanta raó. Així que acabo sense participar en assemblees. Jo necessito una mica més d’estructura per funcionar. I això em fa sentir una mica culpable, sobretot ara, que hi ha tantes assemblees fent coses tant importants a tants llocs.

Però estic d’acord amb moltes de les coses que diuen perquè ja no és que estigui indignada, és que estic esgotada, és que viure en un món com en el què vivim, cansa. Perquè no s’acaben mai els problemes, perquè els que podríen fer-hi alguna cosa no és que mirin cap a una altra banda, és que ho empitjoren, perquè els rics cada vegada són més rics, i els pobres cada vegada ho som més i en som més, perquè ja no hi ha primaveres ni tardors i passem de l’estiu a l’hivern i santes pasqües, perquè estic cansada que els bancs i caixes i empreses es queixin que els beneficis els han disminuit un 10% (que tu dius, però tens beneficis, no? a veure si els haurem de tenir llàstima perque són una mica menys rics!)… és que la llista és interminable! Però jo ja he superat el nivell d’indignació, ara ja estic cansada, molt, però molt cansada.

I aquesta és l’explicació que m’he donat a mi mateixa per sentir-me una mica menys malament: jo fa anys que d’una manera o d’una altra, des d’un lloc o des d’un altre (i, a vegades, he equivocat molt el lloc) he intentat canviar les coses. Fa massa temps que ho intento i és desesperant. El què ha passat és que a mi m’ha agafat això de la indignació de la majoria en una etapa de cansament i per això ja no tinc esma d’acampar.

Però aprofitaré la seva feina, organitzant manifestacions, donant informació, creant accions… i m’hi apuntaré, em manifestaré (en el sentit més ampli de la paraula). Perquè a més, per a qui no hagi anat mai a una manifestació, que sapigueu que són energitzants, que tanta gent junta dóna energia, molta. I he pensat que a base d’anar a manifestacions potser se’m passarà el cansament.

En qualsevol cas, jo em manifesto.

PS: Hi ha moltes manifestacions convocades però la de Barcelona és demà a les 5 de la tarda a Plaça Catalunya.

Deja un comentario

Archivado bajo General

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s