Canvi

Qualsevol que hagi intentat canviar alguna cosa alguna vegada a la vida sap que un cop s’ha trobat el què (i trobar el què és relativament fàcil) la qüestió principal passa a ser el com i per trobar el com, normalment, has de tenir clar abans per què s’ha de canviar això que has decidit que vols canviar, i també què vols aconseguir al final. Si no tens clares les respostes a les següents preguntes (i per l’ordre en què apareixen) fracassaràs, segur:

  1. Què vols canviar?
  2. Perquè ho vols canviar?
  3. Per aconseguir què ho vols canviar?
  4. Com ho vols canviar?
De nou, me n’he anat al diccionari per saber de què està parlant la gent aquesta que s’omple la boca amb la parauleta de marres i no m’ha ajudat gaire a entendre de què estan parlant. O sí, ara que hi penso, si ho analitzo bé, canvi és una paraula bastant buida de significat si no hi afegeixes el què, el com, el perquè… Així que aquesta gent que va dient canvi per aquí i canvi per allà, en realitat, no diuen gran cosa. Així que per molt que s’entestin a dir que el que cal o el que volen és un canvi, per saber realment què vol aquesta gent que no truca de matinada sinó a totes hores caldrà que ens fixem en altres coses.
I aquestes coses són d’on venen, on han estat, què han fet abans, què estan fent en altres llocs…
N’estic una mica tipa que tots plegat ens tractin com a imbècils. Com si fossim nens petits inocents i ignorants que no sabem què volem ni cap on anem ni res de res. A mi ja em perdonareu, però si jo, que no sóc experta en absolutament res, veig clar i diàfan que la cosa està fatal (molt pitjor que malament) i que està tot tan entortolligat que el desentortolligador que ho desentortolligui és com a mínim superman (o superwoman que pel cas és el mateix), limitar-se a dir que cal un canvi, sense concretar el com, el perquè i el cap a on, és tractar-nos, mínim, d’imbècils. I per aquí sí que no.
Una mestra que vaig tenir a 5è de bàsica (la millor mestra que he tingut mai: la senyoreta Teresa Claret) ens va ensenyar que a vegades, si preguntes pots semblar tonto, però si no preguntes ho seràs sempre. I jo crec que té raó. Així que, per sistema, jo pregunto.
Aquest cop he decidit enviar les quatre preguntes del principi a tots els partits polítics que es presenten a la circumscripció de Barcelona (que és on jo voto) a veure què diuen. Per si us ve de gust fer-ho a vosaltres també, aquí teniu on s’han d’enviar les preguntes:
I que la força ens acompanyi.

Deja un comentario

Archivado bajo General

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s