Els mercats i la democràcia

Jo no sóc economista ni experta en economia ni res. Jo només llegeixo molt sobre gairebé qualsevol cosa i ja està i, per tant, no penso posar-me ara a fer disertacions sobre economia, perquè no toca, però ja fa dies que dono voltes a això de “els mercats”.

Dit així, “els mercats”, sembla del tot inofensiu. Els mercats fins fa ben poc eren llocs on anar a comprar i /o esdeveniments ludico festius: el de Calaf, el de Vic, etc. Ara però “els mercats” són com l’home del sac. Hem de retallar per aquí i per allà i hem de fer això i allò per què si no vindran “els mercats” i se’ns menjaran. I no sé perquè a mi amb els mercats em passa com amb l’home del sac, no m’ho acabo de creure.

Repeteixo que no sóc experta en res i que molt probablement ara en diré de l’alçada d’un campanar, però és igual. El que tinc són moltes preguntes i poques respostes.

Jo el que no entenc és perquè es donen diners als bancs perquè no facin fallida perquè tenen moltes hipoteques i crèdits que la gent no pot retornar i en canvi no es donen diners a la gent que té les hipoteques i crèdits. A mi em fa l’efecte que si ho fessim al revés no hi hauria tanta gent sense casa, ni tants pisos buits. Segur que algú dirà que això que dic és demagògic i que no en tinc ni idea. I no sé si és demagògic, però sí que és veritat que no en tinc ni idea, però, mira, és una idea que em ronda el cap i que ningú encara no m’ha sabut aclarir.

Jo el que no entenc és perquè “els mercats” apreten als governs perquè facin retallades tan dràstiques que comporten la desaparició de llocs de treball (l’atur està pujant també perquè molt personal sanitari i de l’ensenyament ha perdut la seva feina) i la retallada de prestacions socials que fan que, tots plegats, consumim menys. No sé, però a mi em sembla que el fet que la gent disposi de menys recursos per invertir i gastar, molt bé, als mercats no els va. Als mercats normals segur, als d’entre cometes ja no ho tinc clar.

I finalment, tampoc tinc clar com pot ser que les persones que tenen la responsabilitat de defensar els nostres interessos i vetllar pel nostre benestar, més que res perquè com que som nosaltres, la ciutadania, qui els ha donat la feina i la responsabilitat, perdin el cul d’aquesta manera per uns “ens” que ningú sap qui són. Jo no sé qui són. D’acord que hi ha uns quants noms d’empreses i institucions d’aquestes estranyes que ja ens sonen, però quines persones hi ha darrera aquestes institucions? Qui són aquesta gent? Com se diuen?

I jo no em crec que no hi hagi una altra manera. Jo no em crec que vingui l’home del sac. I resulta que sí que hi ha una altra manera però no sempre és fàcil de poder conèixer-la perquè als “mercats” no els interessa. I la cosa és que jo ja n’estic tipa de sentir que tot em sobrepassa i que no hi podem fer res i que no depèn de nosaltres. De veritat.

A mi el concepte democràcia m’agrada però això que ens passa ara ni és democràcia ni és res de res. I jo demano, si-us-plau, que entre tots hi fem alguna cosa. Encara que només sigui informar-nos una mica més perquè ja no ens puguin prendre el pèl. A mi m’ha donat per intentar canviar el sistema electoral i participo al grup de Reforma del Sistema Electoral que va sortir de l’acampada de Barcelona. Però dic jo que deuen haver-hi 3.000 altres opcions per intentar que això vagi canviant d’alguna manera perquè jo, mira que sóc optimista de mena, ara ho veig tot negre i no m’agrada. A mi m’agraden els colorins. (Gràcies pel video, Roser)

Hudson – Against The Grain from Dropbear on Vimeo.

 

Deja un comentario

Archivado bajo General

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s