Reflexió

Quan era petita i em van ensenyar a buscar en el diccionari, perquè a mi me’n van ensenyar amb el diccionari aquell verd que ens van fer comprar a totes (és que a la meva escola, quan era petita només hi havia nenes), vaig tenir una fase en què buscar paraules era un entreteniment constant. Primer buscava tota mena d’insults i paraulotes, però després feia allò d’obrir el diccionari aleatòriament i llegir la paraula que quedava a dalt de tot de la pàgina esquerra. Així aprenia moltes coses noves.

Ho vaig deixar de fer. Ja se sap, amb els anys perdem una mica la curiositat aquella innocent dels nens i ens pensem que ho sabem tot, durant un temps. Després, com en un pèndol, tornem al principi, i ens adonem que, en realitat, no sabem gran cosa. Així que ara m’entretinc amb el diccionari de nou. La tècnica que utilitzo és diferent, però. El meu vocabulari és més ampli, ara, i ja no busco tant paraules que no conec com paraules que sí que conec però que, a vegades, tenen significats que no coneixia o bé significats que em fan pensar.

Avui és jornada de reflexió. No és que hagi de reflexionar gaire sobre si votaré i què votarè demà, ja fa dies que ho tinc més que decidit, però igualment me n’he anat al diccionari a buscar la parauleta de marres per tenir una excusa per dir alguna cosa. Els significats de la paraula reflexió rellevants durant la jornada d’avui estan cap al final. Però a mi el que m’ha fet pensar és aquest:

f. [FIF] Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.

I les paraules que m’han fet pensar són modificació, trajectòria i límit. Perquè a mi em fa l’efecte que ja hem arribat al límit del medi per on ens movem tots com a partícules. Vull dir que ja està, que això no dóna per més, i que o bé modifiquem la trajectòria o serem una colla d’estrellats tots plegats. I a mi no em fa res estrellar-me en la meva vida personal i m’estrello sovint i amb contundència, però com que ja hi estic acostumada no passa gran cosa, durant una temporada no faig més que rebotar contra els límits de la meva realitat, però al final, quan vaig perdent velocitat, em recol·loco en una trajectòria concreta i segueixo.

Ara, com a societat, com a comunitat, això d’estrellar-nos constantment contra els límits sense ordre ni concert em sembla una desgràcia monumental. A mi em fa l’efecte que si de mica en mica, alguns de nosaltres anem modificant la nostra trajectòria per deixar de ser una particula en moviment i convertir-nos en un feix de particules en moviment, podria arribar a passar que a base d’anar incidint en el límit del medi per on ens movem hi fessim un foradet, com les gotes malaies, i eliminéssim els límits actuals, per trobar-ne d’altres, sí, però com a mínim serien uns límits diferents. I què voleu que us digui, jo no he sigut mai de les de val més boig conegut que savi per conèixer i qualsevol cosa nova és susceptible de ser millor. A més, tal com deia un amic meu que de topar amb límits, murs i check points varis en sabia molt, “maximum, maximum… we die.”

2 comentarios

Archivado bajo General

2 Respuestas a “Reflexió

  1. Nena, tu el que hauríes de ser és columnista d’algun diari! De veritat. Enganxa com escrius i aquestes reflexions tan curioses que fas.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s