Comunitat

Quan vaig viure als Estats Units, una de les coses que més em sorprenia era l’ús de la paraula comunitat. Per dues raons, la primera perquè allà d’on jo venia la paraula comunitat no s’usava gaire en el sentit que tenia als EUA i la segona perquè en aquell país jo no hi veia comunitats per enlloc, tal com jo les podia entendre.

Aquí, la comunitat o bé era la de veïns o bé era una cosa molt genèrica, la comunitat educativa o una comunitat autònoma, per exemple. Allà feien servir comunitat quan volien dir grups de persones que viuen en un mateix lloc i el lloc venia determinat pel context, perquè tan podia ser un barri, com un carrer com tota la ciutat sencera.

I a mi el concepte comunitat m’ha perseguit des de llavors i no ha estat fins avui que em sembla que l’he entès, entès d’assumir, de copsar, de sentir. De nou, per si de cas, me n’he anat al diccionari a veure què i he decidit que el meu concepte de comunitat s’assembla a aquest:

f. [LC] [AN] [SO] Grup social que es caracteritza generalment per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques.

Dic s’assembla perquè jo hi canviaria una lletra, allà on diu o jo hi posaria i. Per mi, una comunitat és un grup que es caracteritza per un vincle territorial i una afinitat d’interessos (això de les ideologies ja ho deixo per un altre dia).

La cosa és que avui he anat al poble de la mare, a Castellfollit de Riubregós, a dir adéu a una veïna, la Isabel de Cal Gravillant, que era molt més que una veïna. I tot el poble, i vull dir tot el poble, era allà per dir-li adéu. I allà m’he adonat que una comunitat és més que un poble quan el poble comparteix emocions, interessos o com n’hi vulgueu dir. Quan un poble sencer trobarà tant a faltar una persona és que aquell poble és una comunitat i aquella persona, una persona enorme, gran, espectacular.

I jo, avui, per molt que senti una tristesa profunda i intensa, estic també contenta d’haver-me adonat que, fins més enllà del final, la Isabel m’ha ensenyat coses. I em sento terriblement afortunada d’haver tingut la oportunitat de conèixer persones com ella. I com que quan passen aquestes coses em quedo que no sé què fer, he pensat que si escribia alguna cosa exorcitzaria la tristesa, però no, la tristesa segueix aquí, així que, com que sé que la Isabel ho apreciaria, posar-me escriure això és el meu homenatge a ella i a totes les dones que, des d’on sigui, ens han sabut ensenyar com s’estima de veritat, que és la única manera de construir comunitats, també de veritat.

1 comentario

Archivado bajo General

Una respuesta a “Comunitat

  1. Pingback: Vinc de la plaça | Maite Uró

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s