Vinc de la plaça

Vinc de la plaça perquè és meva. La plaça i els carrers del món són nostres i durant molt temps vam fer com que no, però, per sort, això va canviar l’any passat. L’any passat, així per casualitat, vam recordar que les places i els carrers són nostres i ens hi vam asseure per parlar. Parlàvem per parlar. Alguns es pensaven que així parlant feiem una revolució i no, això de fer revolucions és una mica més complicat. Però que no fessim una revolució, tal com enteníem fins ara les revolucions, no vol dir que no fessim res. Parlàvem i això està bé.

A la plaça hi parla tothom, els d’aquí i els d’allà, els que parlen sueltos i els que parlen constrenyits, els emprenyats i els il·lusionats, els que miren endavant i els que miren enrera. A la plaça s’hi diuen tonteries i veritats com a temples, s’hi expliquen idees i projectes, i també emocions i somnis. A la plaça hi ha borratxos dormint la mona, i mares i pares amb les criatures, i senyores i senyors grans amb els bastons i cadires plegables, revolucionaris de llavors i revolucionaris d’ara. A la plaça s’hi riu, s’hi plora, s’hi crida, s’hi xiuxiueja… A la plaça s’hi fa de tot i tots hi som iguals.

Molts no s’adonen que el fet que les places ara siguin així és una revolució, que vam començar l’any passat i que seguim fent. No han canviat les persones que cobren per fer política ni la mena de política que fan, no han canviat els mercats i la seva ideologia, no s’han creat llocs de treball per tothom ni hem aconseguit que tothom tingui casa, no hem salvat la terra del desastre… no hem fet res de tot això. Només hem canviat nosaltres.

La cosa és que per molt que diguin canviar no és fàcil. Som rígids tots plegats. Un dia trobem una manera de fer les coses i seguim fent-les de la mateixa manera perquè és més fàcil que buscar una altra manera de fer-les. Fins ara. Ara hi ha persones que han trobat una altra manera de fer les coses. Hem après a discutir sense barallar-nos, hem après a treballar dissentint, hem après a respectar les opinions de tothom i a trobar la manera d’expressar la nostra disconformitat sense faltar al respecte. Hem après a debatre, negociar i consensuar. Hem après a desmuntar mentides i a construir veritats alternatives.

Però per sobre de tot hem recuperat la força i la il·lusió, perquè el món està xungo, però molt xungo, però no estem pas sols si no més aviat tot el contrari, i les penes, com les alegries, son més fàcils de portar en companyia. Hem après a preocupar-nos del problema del del costat com si fos nostre. Hem creat una comunitat.

I la cosa és que encara que ho sembli això no ho hem fet en tres dies. Això ho hem fet durant tot l’any i ara que ja som una comunitat i que fa un any que treballem seguir treballant és més fàcil. Ho fas per inèrcia. Així que avui descansem perquè aquests últims dies han estat molt intensos però demà ens hi tornarem a posar.

Ens trobarem en grups més petits per parlar de temes concrets, per aprendre i buscar solucions, i quan ens sembli que les tenim ens ajuntarem a altres grups petits i seguirem treballant. I quan faci falta ens ajuntarem tots els grups petits i seguirem treballant. I un dia serem més nosaltres que ells i aquell dia ja no farà falta cap revolució. Perquè la revolució serem nosaltres, ciutadans i ciutadanes del món, treballant com a iguals, amb i per als nostres iguals.

Deja un comentario

Archivado bajo General

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s