Fronts oberts

M’he adonat que començo gairebé tots els post que escric en català amb el pronom de la primera persona del singular, o sigui amb Jo. Em fa una mica de vergonya perquè em semba que és una mica d’egocèntrica això, però em surt així. I no només els posts em surten així.

L’altre dia vaig deixar llegir uns contes meus a un amic perquè em digués el què i em va dir que eren massa subjectius, que la veu narradora expressa massa la seva opinió i jo li vaig dir “ah, gràcies per l’opinió, m’ho miraré” però per dins pensava “I com vols que siguin si tots els meus contes tenen narradors protagonistes o testimonis o directament són un monòleg interior!”.

Així que després de la subjectivitat dels meus contes i de ser conscient que Jo és la paraula que comença tots els meus posts em vaig plantejar fer-m’ho mirar. El plantejament em va durar uns dos minuts. No gaires més. Jo he decidit que a mi el que m’interessa és treure’m coses de dins. Jo el que necessito és expressar-me a mi mateixa. No perquè això que em passa pel cap sigui extremadament interessant ni res, només perquè és imprescindible per mantenir una mínima salut mental.

Perquè el meu problema és que tinc massa coses al cap, jo. A mi el que em passa és que tinc massa fronts oberts.

Avui en dia, si et preocupa el món i la gent que l’habita, no dones l’abast. En el centre de moltes discussions ara hi ha temes econòmics, i jo no estic molt versada sobre aquests temes, em costa entendre exactament què passa i quina en serà la conseqüència. No he entès una retallada concreta que ja en fan una altra i au, torna a intentar a entendre que coi passarà quan hagin retallat això nou.

També he hagut d’entendre què és la prima de risc de marres i la diferència entre dèficit i deute, el concepte de dació en pagament ja el vam entendre fa temps, també això de l’IVA i els impostos directes i els indirectes, intervencions vàries, qui és i què fan el FMI, i el BCE i la Comissió i tot un munt de coses que m’han estat ocupant ultimament el cervell. Però és que a tot això s’hi ha d’afegir els problemes que ja m’ocupaven el cervell abans i que, a més, estan fent-se més i més grans.

Per exemple, el racisme no ha desaparegut, ni ho farà, sinó que anirà a més. Tampoc no ha desaparegut l’homofòbia. I encara s’està escalfant el planeta. La cooperació internacional està en hores baixes, i els joves més preparats marxen del país, i els menys preparats tenen un merda de vida i la tindrán. Continuem sent una colla de maleducats (no rigueu, però el 90% dels problemes d’aquest món tenen l’origen en la falta d’urbanitat)… La llista és infinita.

I avui un altre problema que ja em pensava que estava mig resolt ha fet puf i s’ha esconyat. El de les dones és l’únic cos sobre el que es legisla. Es pot saber perquè coi encara discutim sobre què pot i que no pot fer una dona amb el seu cos? És que jo no veig pas que s’estigui discutint sobre què poden i què no poden fer els homes amb el seu.

Es pot saber per quins setsous un home que no em coneix de res s’ha de posar a dir-me a mi, a mi!, quan i com puc ser mare? I si ho he de ser o no per ser una dona de veritat? Des de quan una persona aconsegueix el seu màxim potencial com a persona només si segueix el determinisme biològic? Es pot saber perquè he de ser mare tan sí com no?

Si és que jo no dono l’abast. Encara no se m’ha posat l’alien a lloc per una cosa que ja em surten amb una altra. Tinc l’alien desbocat perquè té massa fronts oberts. I escriure sobre els fronts obert que el meu jo gestiona m’ajuda a aclarir-me les idees, a desfogar-me, a calmar l’alien aquest que em surt cada vegada que parla un membre del govern, de qualsevol govern que em governa.

Així que entre tants fronts oberts, començar els posts en català amb Jo i, per tant, evidenciar el meu egocentrisme, és el més petit de tots els marrons que tinc a sobre. Ja arreglaré això quan en tanqui algun altre, de front.

Per si de cas, espereu-vos tots ben asseguts, perquè pinten bastos per estona.

Deja un comentario

Archivado bajo General

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s