Quan decidir és il·legal

Decidir mola. Poder prendre decisions mola molt. Tenir opcions és fantàstic. Des de les petites coses, com que menjaràs avui, fins a les grans coses, com en quin país vols viure, poder escollir es fantàstic, molt. Per això, no prendre decisions és tan aborrit, no poder prendre-les frustra, molt. No tenir opcions és angoixant, fa por. Quan no pots decidir mai què vols menjar t’irrites, a mi se m’acumula la mala bava. I ja si entrem en les grans coses, no poder decidir les grans coses de la vida és, directament, no viure.

Personalment, decidir ser independent, no dependre de ningú i que ningú depengui de tu, no haver de negociar ni les petites ni les grans coses amb ningú a mi m’agrada molt. D’acord que per poder fer això acabes estant una mica sol, però la llibertat que et dóna compensa.

Socialment, decidir ser independent és il·legal. Socialment, quan un munt de persones expressen la seva voluntat de poder decidir una cosa diferent, que poder fer-ho sigui il·legal és immoral, injust i tot una colla de “ins” més.

Ara mateix per mi el problema no és tan si Catalunya ha o no de ser independent, si no perquè coi no podria decidir ser-ho. Jo no tinc clar encara si vull una cosa o una altra, però sí que tinc clar que vull que sigui legal i, per tant, possible, que els ciutadans i ciutadanes que viuen a Catalunya puguin decidir ja no sobre les coses grans de la vida, sinó sobre les coses grans d’aquest país petit on viuen.

Deja un comentario

Archivado bajo General

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s