“Perdonin que no em disculpi” de Ferran Cerdans

Serie Domino de Perdonin que no em disculpiEl recull de contes del Ferran no s’assembla gens als llibres que acostumo a llegir. Em fa una mica de vergonya admetre-ho, pero no llegeixo contes perquè se’m fan curts. Així com en la resta de coses de la meva vida sóc de recompensa immediata, pel que fa a històries prefereixo la gratificació retardada (ho sé dir en anglès, delayed gratification, i n’he fet una traducció a cop calent). Així doncs, no llegeixo contes curts.

No fa pas gaire, vaig conèixer el Ferran per motius que res tenen a veure amb els contes curts però sí amb els llibres. El Ferran fa llibres. No és que els escrigui, que també, és que el Ferran fa llibres a mà. Vivim tots dos en una ciutat-poble en què es ben fàcil coincidir i un dia ens vam trobar fent un cafè i vam acabar parlant d’escriure. De contes i de novel·les i de coses d’aquestes. I un altre dia em va demanar que em llegís el seu llibre i li digués què em semblava.

M’ha costat llegir el llibre. Llegia un parell de contes i em desesperava perquè s’acabaven massa depressa i jo no sabia d’on havia sortit el personatge ni què li passava després ni res de res. El primer conte del recull té 8 línies. Desesperant!

Al final, però, m’hi vaig posar i tot i que he patit molt per la brevetat he gaudit molt de llegir aquestes mini escenes entre poètiques i absurdes del Ferran.

Els humans en general som bastant absurds i fem coses bastant absurdes per motius ben absurds. En general, la vergonya, la por, les convencions socials, les aparences… fan que acabem fent coses ben estúpides però com que ho fem tots no ens n’adonem. El Ferran ha agafat un munt de coses d’aquestes estúpides que fem per motius ben absurds i les ha posat en contes, les ha tibat una mica cap als extrems i hi ha afegit una mica de poesia perquè siguin de més ben passar.

Serie Turu de Perdonin que no em disculpiEl què passa quan acabes de llegir “Perdonin que no em disculpi” és que et sents ben ridícula perquè de cop recordes un munt d’absurditats que has fet, dit o pensat en els últims anys i que s’assemblen molt a les que fan els protagonistes dels contes.

A “Perdonin que no em disculpi” el Ferran Cerdans parla de vergonya, de por, de voler ser coses que no som, de l’engany de les interpretacions, de buscar impossibles, de ràbia, de comunitat i de familia, de la tele, de política i centralisme… El Ferran parla de la vida. Parla de tortells de reis, de relacions sexuals fallides, de la desesperació de buscar aparcament, dels amics que ho saben tot, de la gent que acabes de conèixer que sembla una cosa i n’és una altra, de la violència que representa la publicitat en un moment com l’actual, parla de buscar sentit a la nostra vida insignificant a la tele, parla d’arqueologia i de bolets al·lucinògens, parla de no saber dir adéu i acabar les coses a temps, parla de deixar-nos portar per les circumstàncies…

Perdonin que no em disculpi” et deixa amb la sensació que hi ha massa coses que no van bé, que hi ha massa tonteries que fem o diem perquè no som prou valents o tenim massa vergonya i que tot plegat ens aniria millor si fossim més honestos amb nosaltres mateixos, sobretot, i amb els altres també. No sé pas què volia dir ell, ja li demanaré, però jo després de llegir el llibre vaig en modo “collonades les mínimes”. I em sembla que és un modo esplèndid per viure.

Serie Sandra March de Perdonin que no em disculpiEl Ferran Cerdas escriu contes i fa llibres. “Perdonin que no em disculpi” és un llibre bonic per les històries que s’hi expliquen i també perquè cada un dels exemplars ha estat pintat a mà per algú, pel mateix Ferran o per amics artistes que s’hi han prestat. Un impressor amic ha imprès els plecs i després hi han encolat les tapes fetes a mà. A mi m’agraden els llibres, per les històries que s’hi expliquen, però també com a objectes en sí mateixos. Els llibres del Ferran són perfectes per que es llegeixen i es miren, tot en un.

El dia que ens vam trobar fent un cafè em va dir que escribia una novel·la. Tinc moltes ganes que l’acabi per poder-la llegir i mirar. Per estrany que pugui semblar segur que la llegeixo més ràpid que els contes breus. Absurditats de la vida.

Deja un comentario

Archivado bajo Llibres / Libros

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s