Verge santíssima!

sobreexposadaLa llum va canviar i tot al seu voltant semblava una fotografia sobre exposada. I al seu cervell només hi cabia vergesantíssimadelatrinitatgloriosa, vergesantíssimadelatrinitatgloriosa, vergesantíssimadelatrinitatgloriosa, vergesantíssimadelatrinitatgloriosa…

El seu cervell s’havia posat a recitar-ho com si fos un mantra. I mentre repetia el mantra també pensava que havia de pensar alguna cosa més però no li sortia i que quina ràbia que a pesar de tots els anys intentant convertir-se en una atea militant quan tot peta ella encara surt amb vergessantissimes i marededéussenyors i que igual se li notava l’acolloniment que li acabava de sortir i que ara vès què farà ella i que en realitat la pregunta important era que ara vès què farà ell…i tot això amb una cara d’idiota que no es podia aguantar, perquè ella no es veia però sabia que se li havia posat cara d’idiotesa profunda.

Sort que just llavors ell li va fer un petò.

Deja un comentario

Archivado bajo Relatos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s