Tradicions obsoletes

llums de neóUna vegada, va llegir, no recorda on, que si una tradició ha sobreviscut no se sap quants anys deu ser perquè alguna cosa bona té. I recorda que quan ho va llegir va pensar que una mica veritat era. La qüestió és que amb el temps la mica aquesta de veritat se li ha anat fent cada vegada més petita.
El dia que va llegir-ho devia estar molt cansada i no li va sortir de pensar per què.
Dins el seu cap hi ha “perquès?” enormes tota l’estona. Si tanca els ulls a vegades els hi veu allà posats en cartells lluminosos, fent pampallugues, de colors diferents i amb tipografies diferents, flotant.

Tota l’estona. Sempre.

Preguntar i preguntar-se per què està bé però cansa molt i a més no ajuda gens a ser feliç perquè els per quès d’aquesta vida, sovint, són ben foscos. Foscos de foscos. De foscor d’aquella que millor que no existís però que existeix. Hi ha una foscor, negra com la nit, trista, egoista i egocèntrica, plena d’una maldat enorme i intensa. Hi ha dies que et lleves i tot és fosc. Preguntis el que preguntis aquests dies la resposta no t’agradarà. Deu haver-hi gent que en dies així no pregunta, però ella té “per quès?” de neó dins el seu cap i tant li fa que sigui un dia lluminós com un dia fosc que ella pregunta igual. Que ja n’hauria d’haver après, però no.

Per sort, també hi ha dies de llum. Molta llum. Dies en què no se sap ben bé per què, tot és alegre i generòs i bo. Bo. Hi ha dies així. D’aquests dies així ella en diu dies sud. És que tenen com caloreta, i múscia i tot flueix i tot va bé. Són dies fàcils en què la realitat no ofereix resistència. En dies sud les respostes als per quès sempre són boniques.

I últimament és troba pensant que en ella la tradició, el què ha passat sempre, és que abundin els dies foscos i escassegin els dies llum. I a base de preguntar-se per què i per què i per què tota l’estona ha anat passant de perquè ets ruc a potser és que no t’hi poses bé.

I ara fa dies que busca desesperadament la manera de posar-s’hi bé per què els seus dies siguin llum i enviar la tradició a prendre vent.

Deja un comentario

Archivado bajo Relatos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s