Archivo de la etiqueta: reflexió

A qui votaré el 24 de maig

Sóc un agent lliure. A la meva ciutat ho he de dir sovint perquè tan aviat vaig a una xerrada d’uns, com participo en una manifestació dels altres, com vaig a prendre unes cerveses amb uns altres. Sóc un agent lliure.

És que tinc un problema amb l’autoritat, tota, i a més canvio sovint d’opinió. Això en un partit polític és difícil de portar. A més, tinc vocació de corcó. A mi m’agrada tocar els patracolins (vaig en pla fi avui). Així que no puc formar part d’un partit polític, viuria en una contradicció permanent.

Així doncs, sóc un agent lliure. Vaig cap aquí i cap allà. Sense passar del centre. Jo vaig triar bàndol fa molt temps i allà m’he quedat. Els meus són els dèbils, els descastats, els cansats, els que no tenen veu… Així que no puc passar del centre, de fet, no m’hi acosto pas al centre.

La cosa és que ara mateix tinc un problema com una casa. Cada vegada que he de votar he de rumiar a qui vull votar. I aquest cos no ho tinc gens clar.

Hi ha amics meus o gent que conec i admiro a tres llistes diferents. I a més, conec prou bé la política municipal del meu poble per tenir molt clar qui seria genial per resoldre què. Totes les persones que jo conec a les llistes són bones persones. Sí, ja sé que dir això d’algú és fer-li un flac favor, però és que és així. Són honestos i generosos. No parlem per parlar. Defensen sempre els seus i els seus són els meus. No els fa por arremangar-se i fer el que s’ha de fer encara que no els ajudi a guanyar vots. Parlen, molt i amb tothom, i escolten, molt i a tothom. Tots ells han participat de moviments socials i han estat a les mateixes activitats que jo i a les mateixes manis que jo, les hagués convocat qui les hagués convocat. Són gent de bé, preparada i amb capacitats.

Per aquests, pels que jo conec, posaria la mà al foc. I aquí és on tinc el problema. Jo no els puc votar a tots tres. I tinc com una mena de malestar i vinga a donar-hi voltes i a veure qui necessitarà més el meu vot i qui el necessita menys o bé a qui no li servirà de res el meu vot…

Això de viure en un poble on pots arribar a conèixer personalment la gent que es presenten a les eleccions és una merda. M’agrada més quan he de votar per ideologia i programa i prou. És més pim pam, tu. Ara no n’hi ha prou de llegir-me els programes, si els tenen, que n’hi ha que encara no i, així amb carinyo us ho dic, aneu tard, o de saber amb qui m’avinc més ideològicament parlant. Ara se’m barreja la cosa emocional i jo la cosa emocional no la gestiono bé, tot sigui dit.

Així que, a mi la jornada de reflexió em durarà setmanes. Jo sóc així. Un agent lliure molt reflexiva.

2 comentarios

Archivado bajo General

Reflexió

Quan era petita i em van ensenyar a buscar en el diccionari, perquè a mi me’n van ensenyar amb el diccionari aquell verd que ens van fer comprar a totes (és que a la meva escola, quan era petita només hi havia nenes), vaig tenir una fase en què buscar paraules era un entreteniment constant. Primer buscava tota mena d’insults i paraulotes, però després feia allò d’obrir el diccionari aleatòriament i llegir la paraula que quedava a dalt de tot de la pàgina esquerra. Així aprenia moltes coses noves.

Ho vaig deixar de fer. Ja se sap, amb els anys perdem una mica la curiositat aquella innocent dels nens i ens pensem que ho sabem tot, durant un temps. Després, com en un pèndol, tornem al principi, i ens adonem que, en realitat, no sabem gran cosa. Així que ara m’entretinc amb el diccionari de nou. La tècnica que utilitzo és diferent, però. El meu vocabulari és més ampli, ara, i ja no busco tant paraules que no conec com paraules que sí que conec però que, a vegades, tenen significats que no coneixia o bé significats que em fan pensar.

Sigue leyendo

2 comentarios

Archivado bajo General