Anhelem vides que semblin torrents d’alta muntanya després del desglaç de la primavera, aigües braves i intenses plenes de remolins i saltants d’aigua i sorpreses. Però sovint acabem amb vides que semblen més rieres de secà a ple estiu. Com a molt s’ompliran d’aigua quan hi hagi tempesta i a sobre serà aigua tèrbola i destructora que arrossegarà sense control tot el que trobi.
El mínim que podem fer és preparar-nos per la tempesta i assegurar-nos que no hi ha res ni ningú davant nostre, o per allà la vora, susceptible de ser arrossegat quan el cel peti i ens caigui a sobre. I que ens caurà a sobre, ens hi caurà.
Maite Uró 