Salir de este mundo

FicciónMe gusta la vida y lo que es, emociones, sentimientos, comida, sexo, miradas, músicas y sonidos, olores… me gusta la gente porque le suceden cosas. La gente de día y la gente de noche, la gente que se parece mucho a mí y, más todavía, la que no se parece en nada a mí. Me gustan los lugares nuevos porque ni sé lo que va a suceder ni lo que sucedió ni lo que podría haber sucedido. Me gustan los lugares en los que podrían haber sucedido muchas cosas. Sigue leyendo

1 comentario

Archivado bajo General

“Bienes y codicia” de Ingrid Noll

bienes y codicia de ingrid nollA veces creo que no me merezco a la gente que me quiere. Luego se me pasa porque soy bastante genial y quererme tiene su qué.

Lo de creer que no me merezco a la gente que me quiere pasa a menudo cuando me regalan cosas que me hacen feliz. Y me regalaron un libro que me hizo muy feliz. “Bienes y codicia” de Ingrid Noll es un libro fácil, entretenido y distinto. Un libro protagonizado por mujeres. Las que mueven la historia son mujeres, una vieja, una joven y una muerta. También está una vecina metomentodo, y una sobrina aprovechada. Y luego hay dos hombres. Pero las que mueven la historia son las mujeres y la principal es una vieja bibliotecaria jubilada que hace tropecientos años que no tiene pareja y es feliz. Pues eso, un libro distinto.

Sigue leyendo

Deja un comentario

Archivado bajo Llibres / Libros

A qui votaré el 24 de maig

Sóc un agent lliure. A la meva ciutat ho he de dir sovint perquè tan aviat vaig a una xerrada d’uns, com participo en una manifestació dels altres, com vaig a prendre unes cerveses amb uns altres. Sóc un agent lliure.

És que tinc un problema amb l’autoritat, tota, i a més canvio sovint d’opinió. Això en un partit polític és difícil de portar. A més, tinc vocació de corcó. A mi m’agrada tocar els patracolins (vaig en pla fi avui). Així que no puc formar part d’un partit polític, viuria en una contradicció permanent.

Així doncs, sóc un agent lliure. Vaig cap aquí i cap allà. Sense passar del centre. Jo vaig triar bàndol fa molt temps i allà m’he quedat. Els meus són els dèbils, els descastats, els cansats, els que no tenen veu… Així que no puc passar del centre, de fet, no m’hi acosto pas al centre.

La cosa és que ara mateix tinc un problema com una casa. Cada vegada que he de votar he de rumiar a qui vull votar. I aquest cos no ho tinc gens clar.

Hi ha amics meus o gent que conec i admiro a tres llistes diferents. I a més, conec prou bé la política municipal del meu poble per tenir molt clar qui seria genial per resoldre què. Totes les persones que jo conec a les llistes són bones persones. Sí, ja sé que dir això d’algú és fer-li un flac favor, però és que és així. Són honestos i generosos. No parlem per parlar. Defensen sempre els seus i els seus són els meus. No els fa por arremangar-se i fer el que s’ha de fer encara que no els ajudi a guanyar vots. Parlen, molt i amb tothom, i escolten, molt i a tothom. Tots ells han participat de moviments socials i han estat a les mateixes activitats que jo i a les mateixes manis que jo, les hagués convocat qui les hagués convocat. Són gent de bé, preparada i amb capacitats.

Per aquests, pels que jo conec, posaria la mà al foc. I aquí és on tinc el problema. Jo no els puc votar a tots tres. I tinc com una mena de malestar i vinga a donar-hi voltes i a veure qui necessitarà més el meu vot i qui el necessita menys o bé a qui no li servirà de res el meu vot…

Això de viure en un poble on pots arribar a conèixer personalment la gent que es presenten a les eleccions és una merda. M’agrada més quan he de votar per ideologia i programa i prou. És més pim pam, tu. Ara no n’hi ha prou de llegir-me els programes, si els tenen, que n’hi ha que encara no i, així amb carinyo us ho dic, aneu tard, o de saber amb qui m’avinc més ideològicament parlant. Ara se’m barreja la cosa emocional i jo la cosa emocional no la gestiono bé, tot sigui dit.

Així que, a mi la jornada de reflexió em durarà setmanes. Jo sóc així. Un agent lliure molt reflexiva.

2 comentarios

Archivado bajo General

“El complot mongol” de Rafael Bernal

el complot mongol de rafael bernalTengo dos amigos frikis de los libros que están enamorados de Libros del Asteroide. Yo todavía no estoy enamorada de Libros del Asteroide, pero me pone, mucho. Y me pone porque no he leído ningún libro que hayan publicado que sea malo. Y no me he enamorado todavía porque tengo que reconocer que no he leído muchos. Pero va a pasar, como si lo viera, voy a seguir leyéndoles y me voy a enamorar. Una editorial que publique “El complot mongol” merece amor, mucho amor.

Sigue leyendo

Deja un comentario

Archivado bajo Llibres / Libros

El Mal

No sé como, el otro día, acabé hablando del Mal en una classe de inglés. Eso me pasa por no saber cerrar la boca. La cosa no hubiera tenido importancia si no fuera que mis alumnos son adolescentes y yo debería enseñar inglés y no cosas sobre el Mal. Y escribo Mal así en mayúsculas porque estaba hablando de “el Mal”. No de cualquier cosita si no del de verdad, de ese que existe aunque no queramos.

Sigue leyendo

Deja un comentario

Archivado bajo General