Vida

historiasSomos lo que somos por lo que hemos vivido. Y lo que hemos vivido es más lo que recordamos haber vivido y como nos lo contamos a nosotros mismos y a los demás, que lo que nos ha pasado o hemos hecho en realidad.

La verdad es que somos como seres inventados, por nosotros mismos. Nuestra historia, es nuestra porque la creamos nosotros cuando la pensamos y la recordamos, mucho más que cuando la vivimos.

Yo me di cuenta de eso hace un mes cuando tuve la oportunidad de revivir con alguien recuerdos de hace más de 20 años. Lo que yo creo que pasó y lo que la otra persona cree que pasó eran dos cosas distintas, parecidas, pero distintas. Y la pregunta que me hice y me sigo haciendo es qué clase de persona sería hoy si en vez de recordar a mí manera lo que vivimos él y yo, lo hubiera recordado a la suya.

Deja un comentario

Archivado bajo General

Dos dies

dos diesAvui tinc dos dies més de vida dels que tenia el meu pare quan es va morir. I en aquests dos dies he pensat un munt de coses.

Sigue leyendo

2 comentarios

Archivado bajo Relatos

Tradicions obsoletes

llums de neóUna vegada, va llegir, no recorda on, que si una tradició ha sobreviscut no se sap quants anys deu ser perquè alguna cosa bona té. I recorda que quan ho va llegir va pensar que una mica veritat era. La qüestió és que amb el temps la mica aquesta de veritat se li ha anat fent cada vegada més petita.
El dia que va llegir-ho devia estar molt cansada i no li va sortir de pensar per què.
Dins el seu cap hi ha “perquès?” enormes tota l’estona. Si tanca els ulls a vegades els hi veu allà posats en cartells lluminosos, fent pampallugues, de colors diferents i amb tipografies diferents, flotant.

Tota l’estona. Sempre.

Sigue leyendo

Deja un comentario

Archivado bajo Relatos

Pissarra de guixos

pissarra de guixosHauria de canviar de roba. És d’anar de negre, ella. Per qüestions pràctiques. El negre combina amb tot, no ha de pensar gaire de bon matí què es posa o es deixa de posar. El problema és que també és de pissarres de les d’abans, de les d’escriure amb guix.

Sigue leyendo

1 comentario

Archivado bajo Relatos

El matí

ciutat solSurt a la terrassa de bon matí a fumar el primer cigarret del dia. Si hi ha sort seran les 7 i si no n’hi ha seran les 8. Li agrada més quan n’hi ha perquè a les 7 la ciutat està més en silenci, i el sol escalfa tot just el necessari. Surt amb el cafè en una mà i el cigarret encès a l’altra, descalça. Sigue leyendo

2 comentarios

Archivado bajo Relatos