Dos dies

dos diesAvui tinc dos dies més de vida dels que tenia el meu pare quan es va morir. I en aquests dos dies he pensat un munt de coses.

Sigue leyendo

2 comentarios

Archivado bajo Relatos

Tradicions obsoletes

llums de neóUna vegada, va llegir, no recorda on, que si una tradició ha sobreviscut no se sap quants anys deu ser perquè alguna cosa bona té. I recorda que quan ho va llegir va pensar que una mica veritat era. La qüestió és que amb el temps la mica aquesta de veritat se li ha anat fent cada vegada més petita.
El dia que va llegir-ho devia estar molt cansada i no li va sortir de pensar per què.
Dins el seu cap hi ha “perquès?” enormes tota l’estona. Si tanca els ulls a vegades els hi veu allà posats en cartells lluminosos, fent pampallugues, de colors diferents i amb tipografies diferents, flotant.

Tota l’estona. Sempre.

Sigue leyendo

Deja un comentario

Archivado bajo Relatos

Pissarra de guixos

pissarra de guixosHauria de canviar de roba. És d’anar de negre, ella. Per qüestions pràctiques. El negre combina amb tot, no ha de pensar gaire de bon matí què es posa o es deixa de posar. El problema és que també és de pissarres de les d’abans, de les d’escriure amb guix.

Sigue leyendo

1 comentario

Archivado bajo Relatos

El matí

ciutat solSurt a la terrassa de bon matí a fumar el primer cigarret del dia. Si hi ha sort seran les 7 i si no n’hi ha seran les 8. Li agrada més quan n’hi ha perquè a les 7 la ciutat està més en silenci, i el sol escalfa tot just el necessari. Surt amb el cafè en una mà i el cigarret encès a l’altra, descalça. Sigue leyendo

2 comentarios

Archivado bajo Relatos

Batalles

camisa a quadresHi ha una camisa a quadres vermells i negres que la persegueix. La veu a tot arreu i en tots els aparadors. Però ella tossuda que no, que no la vol comprar i ja està. Tot i que dins el seu cap s’ha vist tres mil vegades amb la camisa posada i s’agrada molt. Però que no, que no vol sucumbir a la camisa a quadres vermells i negres i que no i ja està. S’ho ha agafat com una mena d’exercici per enfortir la seva gairebé inexistent disciplina. Ha dit que no i és que no i tant li fa que la vegi a tot arreu. De tant en tant la veueta li recorda allò de triar batalles i li diu, així amb la boca petita, que potser la batalla aquesta contra la camisa a quadres vermells i negres no és tant important. Però ella que no, que no hi ha batalles insignificants perquè guanyar és guanyar, tant se val el què, i ella guanyarà contra la camisa de quadres vermells i negres.

O no, perquè avui té un sopar i no sap què posar-se.

Deja un comentario

Archivado bajo Relatos