Archivo de la etiqueta: política

A qui votaré el 24 de maig

Sóc un agent lliure. A la meva ciutat ho he de dir sovint perquè tan aviat vaig a una xerrada d’uns, com participo en una manifestació dels altres, com vaig a prendre unes cerveses amb uns altres. Sóc un agent lliure.

És que tinc un problema amb l’autoritat, tota, i a més canvio sovint d’opinió. Això en un partit polític és difícil de portar. A més, tinc vocació de corcó. A mi m’agrada tocar els patracolins (vaig en pla fi avui). Així que no puc formar part d’un partit polític, viuria en una contradicció permanent.

Així doncs, sóc un agent lliure. Vaig cap aquí i cap allà. Sense passar del centre. Jo vaig triar bàndol fa molt temps i allà m’he quedat. Els meus són els dèbils, els descastats, els cansats, els que no tenen veu… Així que no puc passar del centre, de fet, no m’hi acosto pas al centre.

La cosa és que ara mateix tinc un problema com una casa. Cada vegada que he de votar he de rumiar a qui vull votar. I aquest cos no ho tinc gens clar.

Hi ha amics meus o gent que conec i admiro a tres llistes diferents. I a més, conec prou bé la política municipal del meu poble per tenir molt clar qui seria genial per resoldre què. Totes les persones que jo conec a les llistes són bones persones. Sí, ja sé que dir això d’algú és fer-li un flac favor, però és que és així. Són honestos i generosos. No parlem per parlar. Defensen sempre els seus i els seus són els meus. No els fa por arremangar-se i fer el que s’ha de fer encara que no els ajudi a guanyar vots. Parlen, molt i amb tothom, i escolten, molt i a tothom. Tots ells han participat de moviments socials i han estat a les mateixes activitats que jo i a les mateixes manis que jo, les hagués convocat qui les hagués convocat. Són gent de bé, preparada i amb capacitats.

Per aquests, pels que jo conec, posaria la mà al foc. I aquí és on tinc el problema. Jo no els puc votar a tots tres. I tinc com una mena de malestar i vinga a donar-hi voltes i a veure qui necessitarà més el meu vot i qui el necessita menys o bé a qui no li servirà de res el meu vot…

Això de viure en un poble on pots arribar a conèixer personalment la gent que es presenten a les eleccions és una merda. M’agrada més quan he de votar per ideologia i programa i prou. És més pim pam, tu. Ara no n’hi ha prou de llegir-me els programes, si els tenen, que n’hi ha que encara no i, així amb carinyo us ho dic, aneu tard, o de saber amb qui m’avinc més ideològicament parlant. Ara se’m barreja la cosa emocional i jo la cosa emocional no la gestiono bé, tot sigui dit.

Així que, a mi la jornada de reflexió em durarà setmanes. Jo sóc així. Un agent lliure molt reflexiva.

2 comentarios

Archivado bajo General

“Los corruptores” de Jorge Zepeda Patterson

Los corruptores de Jorge Zepeda PattersonTengo tan poca información directa sobre México que estoy prejuiciada. Leyendo “Los corruptores” de Jorge Zepeda Patterson me he dado cuenta. La imagen que yo tengo de México no se corresponde con la realidad. Bueno, con una parte de la realidad sí, pero con la otra no, para nada. Me he pasado todo el libro pensando que esos personajes no me encajaban para nada en el México que yo tengo en la cabeza. Estoy muy contenta de estar tan equivocada. El México que sale en el libro es mucho, pero que mucho más interesante que el que hay en mi cabeza. En mi cabeza México sólo sonaba a ranchera y a canción pastelosa. En el libro suena a jazz y a rock y a canción protesta y hasta tiene momentos de house y tecno del bueno. No es que se hable de música en el libro, es que es la banda sonora que mi cabeza reproducía para acompañar la lectura. Algún momento bolero hay, pero eran boleros de los buenos.

Sigue leyendo

Deja un comentario

Archivado bajo Llibres / Libros

O creamos un principio de algo distinto entre todos o ésto es el fin

Ha llegado el momento de ensuciarnos las manos. Durante mucho tiempo las personas que vivíamos en este país creíamos que podíamos ir tirando, así sin más. Había una serie de cosas que serían de una manera determinada para siempre porque con lo que nos había costado conseguirlas era imposible pensar que un día no pudieran estar. Creíamos que los derechos, una vez conseguidos, no se pierden y estábamos equivocados. Hay gente que todavía cree que esto que pasa ahora es una crisis y que, como todas las demás, un dia se resolverá, nadie sabe cómo, y volveremos a estar donde estábamos antes y podremos seguir creciendo, y también estamos equivocados. Ni lo primero ni lo segundo es verdad.

Sigue leyendo

Deja un comentario

Archivado bajo General

“Quién mató al ayatolá Kanuni” de Naïri Nahapétian

 He hecho un viaje en el tiempo a Irán, al Irán de antes de Ahmadineyad. No sé si ahora es muy distinto pero da igual. El viaje ha sido placentero y gratificante. Este libro de Naïri Nahapétian, una iraní residente en Francia, ayuda a entender algunas cosas y nos sitúa bien en la ciudad de Teherán, con sus comidas (para mí lo de la descripción de platos en los libros siempre es un plus), sus conversaciones en segundas y en terceras, sutil todo…

La trama está bien pensada para que dé juego para hablar de política, de organización social, de historia, de relaciones amorosas… Habla un poco de todo, que es la mejor manera de mostrar un país. Sigue leyendo

Deja un comentario

Archivado bajo Llibres / Libros